Resum Part II de Tirant lo Blanc: Tirant a Sícilia i a l'illa de Rodes

El Soldà del Caire i els genovesos assetgen l'illa de Rodes. A causa d'això, Tirant va en socorrs dels assetjats. Felip (avar, grosser i ignorant) s'embarca d'amagat a la seva nau.
Ell i Tirant estan uns dies a la cort de Sicília i Felip s'enamora de la infanta Ricomana i Tirant mira d'afavorir el matrimoni, fent de preceptor i alcavot: vigila en Felip i procura esmentar les seves "bajanades".
L' infanta mira de posar a Felip a prova, però gràcies a Tirant i a la sort, supera aquestes proves i per error Ricomana acaba creien que és bo per ella.

Una estratègia d'un mariner de Tirant aconsegueix fer fugir els musulmants de l'illa de Rodes.
Ricomana es casa amb Felip
Aparèix un nou personatje, el filòsof de Calàbria, que sembla saber-ho tot. Aquest filòsof mata a un Rufià i es empresonat. Es sotmès a tres proves:
-es sorprès amb un cavall d'orelles caigudes, ja que havia estat alletat per una somera, que és un burro en femení. (en col·loquial diríem una burra)
-li ensenyen una pedra (un balaix) amb un defecte (un ésser viu a dintre: un cuc)
-Descobreix que el rei és fill d'un forner perquè mentre ell està a la presó només fa que augmentar-li la ració de pà.
Hi ha una part de trancissió: entre la formació del Tirant cavaller i el Tirant que comandarà tot un exèrcit a la part situada a Constantinoble.

Resum de la primera part del Tirant: Tirant a Anglaterra

El comte Guillem de Varoic, abandona a la seva dona i el seu fill. Després torna i va disfressat de pobre demanant almoïna.
El reit é un somni de que ha de donar el tro al primer que li demani almoïna, es troba a Guillem de Varoic i el fa rei, mentre aquest mana es guanyen moltes batalles. Després deixa de ser rei per convertir-se en ermità.
Un dia l'ermità topa accidentalment amb Tirant qui li llegeix una part del llibre Abre de batalles i li regala.
Aquesta part té una funció exemplaritzant: perquè l'ermità, li dona a Tirant lo blanc el llibre Abre de batalles"d'Honoré de Bouvert. I té una part doctrinal, ja que llegint-li el llibre l'està adoctrinant sobre la cavalleria.
Tirant es converteix en cavaller. I té batalles singulars amb diferents cavallers. Un fet que crida l'atenció és que lluïta contra l'alà, un gos i guanya a mossegades.
El rei troba la lligacama d'una dona i es passeja per la cort amb ella i defensa "Puni suit qui mal pense" és punible qui pensa malament.

Les Patents

Què és? Una patent és un conjunt de drets concedits per un estat a un inventor d'un producte, material o no, durant un període de temps a canvïi d ela divulgació d'aquesta invencció. Els drets són que sel's reconeix el nom i poden solicitar la patent. Això vol dir que l'autor d'un object o d'un procés patentat, té el dret d'impedir a altres persones que fabriquin, utilitzin i el venguin sense el seu consentiment.

Quan dura? Les patents acostumen a durar 20 anys.

Què passa quan s'acaba? Quan la patent s'acaba, la investigació pasa a ser propietat pública i estar disponible en el món del comerç

Que NO es pot patentar? Processos bolòcis per la producció, reproducció i propagació de les plantes i animals, material bològic i genètic tal i com es troba a la natura, races d'animals, el cos humà i les seves parts i els animals i vegetals. Però dins aquestes llistes hi ha excepcions, per exemple, a EEUU i al Japó es poden patentar el material biològic com els gens i les proteïnes.

Beneficis:

• Motiva la creativitat de l'autor, ja que té la garantía de que el seu invent estarà protegit durant vint anys. 
• L'inventor treu benefici econòmic si es comercialitza.
• No es pot plagiar l'invent
• L'inventor podrà explicar i donar a conèixer els beneficis del seu invent

Inconvenients:

• Dificulta la lliure difusió de les innovacions, per tan frena el desenvolupament de la tecnologia.
• Dificulta l'accés dels països pobres a les noves tecnologies
• Pot ser que algú ho hagués descobert abans que el que ho ha patentat, i per tant, s'emporti els beneficis un que no ho ha patentat.
• Hi ha inventors que s'aprofiten d'això, i en comptes d'acabar la patent cada 20 anys, afegeixen qualsevol substància o teòria al seu invent, molt petita o insignificativa, per tornar-lo a patentar, dir que és una cosa nova i seguir obtenint beneficis. 

Per mantenir una patent en vigor, és precís pagar taxes anuals a partir de la seva concessió. I s'ha de tenir en compte que depén que patentis, com que has de pagar, potser no et surt a conte, ja que no obtens prous beneficis després

La guerra de Sícilia, la casa d'Anjou i el Casal de Barcelona

Quan? del 1282 al 1302 va haver la guerra de Sícilia. Els bàndols éren la casa d'Anjou i el Casal de Barcelona
El paper del papat: Quan Manfred I de Sicília ocupà el tron del Regne de Sicília, el Papa Climen IV el va excomunciar perl seu fill: l'emperador Federic II, això va fer que el regne pertanyés al papat.
Almogàvers: éren soldats autònoms que s'encarregaven d'entrar en el territori enemig alçats a la Corona d'Aragó i a la de Castella. Van participar en aquestes guerres: la de Sicília, la guerra contra Castella, la del rei de Mallorca i la dels dos Peres. El seu crit famós era: "Desperta ferro!" cridaven "Aragó, Aragó!" perquè era el cognom dels sobirans.
La Corona d'Aragó es va formar al 1164 amb la unió dinàstica entre el comte de Barcelona: Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó; el poder de la corona va ser del seu fill Alfons el Cast.
Els territoris que en formaven part éren: Catalunya, València, Balears, part d'Itàlia, Sicília, part de Grècia, Corsèga i Sardenya.



tres paraules per descriure el meu estat d'ànim: arriben els trimestrals. Sí, la setmana que ve la tinc plena d'examens...

mini glossari de bio

Fibra: Part dels aliments vegetals que resisteix l’acció dels enzims digestius.

Midó: mescla d’amilopectina i amilosa que abunda en les plantes, especialment en les llavors, on és el component principal de les reserves de glícids*, emprada per a donar aprest als teixits.

Gluten: Substància proteica del blat present a l’endosperma, que és formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina, i que s’empra com a adhesiu i com a substitut del midó.

Sodi: (Na) Metall molt lleuger, que descompon l’aigua, i s’oxida i s’inflama espontàniament en contacte amb l’aire.

Àcid fòlic: És una vitamina hidrosoluble necessària per a la formació de proteïnes estructurals i l'hemoglobina.

Glícids*: monosacàrid que pel seu tipus d'estructura són polialcohols que contenen un grup aldehid o cetona

El plasma

Introducció:

El plasma és el quart estat de la matèria. Es tracta d'un gas que està format per electrons* negatius i per ions* que es mouen lliurament per aquest gas, que es un conductor elèctric.

Descobriment:

Ja en 1667 uns membres de l'Academia de Ciències de Florència van observar que la flama d'un encenedor (un plasma) tenia la propietat de conduïr la electricitat.

El 1698 un científic anglès mentre frotava l'àmbar va provocar una xispa, una petita descarrega elèctrica en l'aire. Aquesta descarrèga només és possible que es produeixi quan es crea una quantitat suficient de càrregues elèctriques, ions i electrons lliures en l'airecom perquè es converteixi en un gas conductor de la electricitat.

Altres científics com Leyden (al principi del S. XIX) i Michael Faraday ja experimentaven amb descarregues. El 1879, William Crookes es va adonar que el gas on s'establia la descàrrega es sustancialment diferent d'un gas normal i va sudgerir l'existència d'un nou estat al qual va anomenar, el quart estat de la matèria.

Però no va ser fins el 1929 que va ser usat per primera vegada el concepte de plasma per Irwing Langmuir, químic d'estats units. Conjuntament amb Levy Tonks, van observar un núvol vermell d'electrons que oscil·lava a l'interior del gas durant la descàrrega, que va recordar a Langmuir el plasma de la sang. En Langmuir va ser el primer en notar la separació dels plasmes en diferents densitats, temperatures o intensitats magnètiques, separades per corrents elèctriques.

El descobriment del plasma també ha influït en l'estudi de l'energia nuclear: Per aconseguir del sol energia nuclear es necessitant unes temperatures i presions molt elevades, aquest procès seria més senzill si es fes amb un gas que contingues isòtops* d'hidrogen. Però el problema era que aquest gas costava molt d'escalfar no es podia quedar tancat en cap recipient i que es refredaria i perdria la fusió nuclear.

Com que el gas a altes temperatures es converteix en plasma, es va sugerrir la idea de tancar el plasma dins d'un camp magnètic, es a dir, no deixar que s'escapi. Aquest projecte va començar el 1950. A poco a poc es van trobar formes d'eliminar els mitjans per els quals el camp magnètic deixava escapar al plasma, es va augmentar la seva temperatura. Es va dur a terme un experiment per extraure energia de fusió del plasma, però encara es necessita molt de temps per obtenir un ús comercial d'aquesta energia.

Exemples de plasmes

Produits artificialment:

• pantalla de plasma,
• tubs fluorescents de baix consum,
• matèria usada per l'elevació dels coets,
• també apareix a les naus espacials.
  
  

Plasmes terrestres:

• el rajos d'una tempesta
• a l'aurora boreal: que és un fenomen en forma de brillantor i lluminucitat que apareix en el cel nocturn, en zones polars de l'hemisferi nord.
• La ionosfera: la “taulada del plasma” Que es troba sobre l'atmosfera. Fa rebotar les ones de la radio i en ocasions les absorbeix.

Plasmes espacials i astrofísics:

• les estrelles
• la matèria entre els planetes del sistema solar, entre les estrelles i entre les galàxies.

Nomenclatura (Sals oxoàcides) amb les solucions a sota

1. NaCl04
2. Ca3 (PO4)2
3. Pb (NO3)2
4. Hg (ClO3)2
5. Li2CO3
6. LiSbO
7.CrSO3
8. Pt (TeO4)2
9. Al (BrO2)3
10. BaSiO3
11.Sulfit de magnesi
12. Biseleniat de coure (II)
13. Fluorit d'estronci
14. Carbonat d'argent
15. Silicat d'or (I)
16. hidrogenseleniat de mercuri (II)
17. Bisulfat d'alumini
18. fosfat de crom (III)
19. Bromit de manganès (II)
20. Clorat d'estronci

SOLUCIONS

1. perclorat de sodi, Tetraoxoclorat (VII) de sodi,Tetraoxoclorat de sodi.
2. ortofosfat de calci, tetraoxofosfat (V) de calci, tetraoxofosfat de calci.
3. nitrat de plom (II), trioxonitrat (V) de plom (II), bis (trioxonitrat de plom)
4. clorat de mercuri (II), trioxoclorat (V) de mercuri (II), bis (trioxoclorat de mercuri)
5. carbonat de liti, trioxocarbonat de liti, trioxocarbonat de diliti
6. metahipoantimoniat de liti, monoxoantimoniat (I) de liti, monoxoantimoniat de liti
7. sulfit de crom (II), trioxosulfat (IV) de crom (II), trioxosulfat de monocrom
8. tel·lurat de platí (IV), tetraoxotelurat (VI) de platí (IV), bis (tetraoxotelurat de monoplatí)
9. Bromit d'alumini, dioxobromat (III) d'alumini, tris (dioxobromat d'alumini)
10. sil·licat de Bari, trioxosil·licat de Bari, trioxosil·licat de Bari
11. S2O4, SO2+H2O= H2SO2= H2SO3; Mg (SO3)2
12. Se2O6, SeO3+H2O=H2SeO4; Cu(HSeO4)2
13. F2O3+H2O= H2F2O4, HFO2; Sr (FO2)2
14. CO2+H2O= H2CO3; Ag2CO3
15. SiO2+H20= H2SiO3; Au2SiO3
16. Se2O6, SeO3+H2O=H2SeO4; HgHSeO4
17. SO3+H2O=H2SO4; Al (HSO4)3
18. P2O5 +3H2O= H6P2O8, H3PO4; CrPO4
19. Br2O3+ H2O= H2Br2O4; HBrO2; Mn (BrO2)2
20. Cl2O5+ H2O= HCl2O3; Sr (ClO3)2 

Per què a Espanya l'esperança de vida és més alta que a la resta d'Europa?

-Per la dieta mediterrania, que és equilibrada i sana (pocs greixos animals i sucres) Productes de la terra. s'utilitza l'oli d'oliva per cuinar, en comptes de la mantega
-Perquè tenim una bona sanitat pública.
-Tenim una vida relaxada, ens relacionem, surtim...
-I per el bon clima

Més nomenclatura amb solucions

1.Fe (OH)2
2.SiH4
3.H2TeO3
4.HIO3
5.CaO
6.àcid fluorhídric
7. òxid nitrós
8. òxid de sodi
9.hidròxid plúmbic
10. hidrur ferrós

Solucions:
1. Hidròxid ferrós, hidròxid de ferro (II), dihidròxid de ferro
2. silà
3. àcid tel·luriós, àcid trioxoteluric (IV)/ trioxotelurat (IV) d'hidrogent, trioxotel·lurat de dihidrogen
4. àcid iodic, àcid trioxoiodic (V)/ trioxoiodat (V) d'hidrogen, trioxoiodat d'hidrogen
5. òxid de calci, òxid de calci, òxid de calci
6. HF (aq)
7. N2O3
8. Na2O
9. Pb (OH)4
10. FeH2

Més nomenclatura amb solucions (àcids oxoàcids, òxids, hidròxids, hidrur i peòxids)

Exercicis de formular amb les solucions més avall.

1.HClO3
2.Al2O3
3.NaOH
4.Pt(OH)4
5.SiO2
6.Sb2O5
7.CrH3
8.Cr2O7
9.MnO
10.SrO2
11.àcid clorós
12.àcid seleniós
13.òxid plumbós
14. àcid fluòric
15. àcid carbonic
16. àcid periòdic
17.òxid aúric
18. hidrur de magnesi
19. òxid mangànic
20. hidrur mercuriós

SOLUCIONS:
    tradicional              Stock                 Estequiomètrica
1.àcid cloric,àcid trioxocloric (V)/trioxocluorat (VII) d'hidrogen,
trioxoclorat d'hidrogen
2.òxid d'alumini, òxid d'alumini,  triòxid d'alumini
3. Hidròxid de sodi, hidròxid de sodi, hidròxid de sodi
4. Hidròxid platínic, hidròxid de platí (IV) tetrahidròxid de platí 
5. òxid de sil·lici òxid de sil.lici diòxid de sil·lici 
6. òxid antimonic òxid d'antimoni (V) pentaòxid de diantimoni
7. hidrur cròmic hidrur de crom (III) trihidrur de crom
8. òxid percloric  òxid de clor (VII), heptaòxid de diclor
9.òxid manganós òxid de manganés (II) monòxid de manganés
10. peròxid d'estronci, peròxid d'estronci,  peròxid d'estronci



11. Cl2O3+H2O= H2Cl2O4= HClO2
12. Se2O7= SeO2+H2O= H2SeO3
13. PbO, òxid de plom (II), monòxid de plom
14. F2O5+H2O=H2F2O6= HFO3
15. CO2+ H20= H2CO3
16. I2O7+H2O= H2I2O8= HIO4
17. Au2O3, òxid d'or (III), triòxid de dior
18. MgH2, hidrur de magnesi, dihidrur de magnesi
19. Mn2O3, òxid de magnesi (III), triòxid de dimagnesi
20. HgH, hidrur de mercuri (I), mono hidrur de mercuri

Formulació amb solucions I (Òxids, hidrurs i hidròxids)

Per la gent que fa química i que necessita practicar amb la formulació, començo amb aquest tres tipus de compostos. He posat una sèrie d'exercicis i a sota trobareu les solucions.
PD: depenen del professor, la nomenclatura pot variar una mica, però no acostuma a variar gaire.

1.Au2O3
2.Sn (OH)2
3.BaO
4.FeH3
5.LiOH
6.MnH2
7.Bi (OH)3
8. Cr (OH)2
9.NiO
10. PtH4
11.Òxid estanyic
12. Hidrur mangànic
13. Òxid d'argent
14. Hidròxid cuprós
15. Òxid cobaltós
16. Hidrur plúmbic
17. hidròxid aurós
18. Òxid mercuriós
19. Hidrur de magnesi
20. Hidrur platínic

SOLUCIONS:
1. òxid aúric, òxid d'or (III), triòxid de dior
2. hidròxid estanyós, hidròxid d'estany (II), dihidròxid d'estany
3. Òxid de Bari, òxid de bari, òxid de bari
4. hidrur ferric, hidrur de ferro (III), trihidrur de ferro
5. hidròxid de liti, hidròxid de liti, hidròxid de liti
6. hidrur manganós, hidrur de manganès (III), dihidrur de manganès
7. hidròxid de Bismut, hidròxid de Bismut, trihidròxid de Bismut
8. hidròxid cromós, hidròxid de crom (II), dihidròxid de crom
9. òxid niquelós, òxid de níquel (II), monòxid de niquel
10. Hidrur platínic, hidrur de platí (IV), tetrahidrur de platí
11. SnO2, òxid d'estany (IV), diòxid d'estany
12. MnH3, hidrur de manganès (III), trihidrur de manganès
13. Ag2O, òxid d'argent, òxid de diargent
14. CuOH, Hidròxid de coure (I), monohidròxid de coure
15.CoO, òxid de cobalt (II), monòxid de cobalt
16. PbH4, hidrur de plom (IV), tetrahidrur de plom
17. AuOH, hidròxid d'or (I), monohidròxid d'or
18. Hg20, òxid de mercuri (I), òxid de dimercuri
19. MgH2, hidrur de magnesi, dihidrur de magnesi
20. PtH4, hidrur de platí (IV), tetrahidrur de platí